Ell, com el seu pare, és un apassionat de les motos... primer vaig pensar de fer-li com si fos un circuït de cross i ell damunt amb una moto però, si us he de ser sincera, fer una moto o bici amb fondant és bastant complicat... necessito aprendre alguna tècnica més amb el fondant o, amb aquest cas, pasta de goma... però bé, no tanco les portes, algun dia ho faré! :-)
Doncs bé, una moto no però... i alguna cosa relacionada???? així que vaig pensar que fer el seu casc ( igual al original ) li faria molta il.lusió!! ( cap al final de la crònica us explico la seva reacció...jaja )
Primer que tot, volia probar de fer un pa de pessic i un farcit nous ( si,si, ja era hora de deixar enrere la xocolata i la maduixa! jeje ) i em vaig decidir per afegir un ingredient nou al pa de pessic i la buttercream standar que faig... hi vaig afegir.... Oreo!!! nyam nyam ( sé que potser no és una recepta nova però jo no l'havia provat mai i... la veritat és que estava boníssima!! )
Així que vaig fer sis bases rodones per anar fent-li la forma, ja que no tinc cap motlle de casc i, encara que el tingués, no tots els casc de les motos son iguals! :-)
Després d'haver fet més o menys la forma ( i deixar-ho tot perdut de molles de pa de pessic...) passo a farcir base per base amb la buttercream
Ara anem a la part més difícil...cobrir-ho tot amb fondant (al menys per mi perquè és una cosa que encara no controlo gaire)
Ho cobriré tot amb fondant blanc i damunt d'aquest pintaré, afegiré formes i lletres...
El color principal del casc és el taronja ( color predilecte del Biel ), però no un taronja standard que tinc als potets de pintura comestible no, el seu te un coloret especial, així que vaig estar barrejant groc, vermell i blanc i al final crec que el resultat va ser prou bo! :-)
Detallets i més detallets... recordeu-me que truca a algun dissenyador dels que fan els casc i els hi diga que amb quatre ratlles, ben reforçat i una visera ja fa la seva funcionalitat... cal complicar-ho tant??? jajajaja
Ho reconec, em queixo molt però després gaudeixo com una nena petita embrutant-me amb pintura i fent una feina al màxim detall ^_^
La "visera" del casc ( m'imagino que es diu així...) és el que em va fer patir més... com la col.loco? com la faig??
La vaig fer tota massissa de fondant, deixant-la reposar tota la nit damunt de dos llibres intentant fent la forma.., no us ho creureu però aquella nit vaig somiar que la posava i s'enfonsava tot el pastís... que hi farem, no es pot ser tant perfeccionista que sinó després t'afecta la son! jejeje
No, la visera no va caure, vaig clavar tot de pals horitzontals al casc que servien per recolzar la visera al damunt! i va aguantar com una campiona! :-)
Va ser un gran pastís, m'hi vaig passar tot el dia del dissabte fent-lo ( sense comptar les hores que em vaig estar la nit abans coent les sis bases de pa de pessic ) però va valdre la pena per la satisfacció personal que vaig tenir al veure la cara del Biel... us explico:
A casa meva, quan porto un pastis, la persona de l'aniversari tanca els ulls assegut a algun lloc ( normalment al sofà jeje ) i toooooota la resta amb camares de fotos, tablets, movil.... realment em sento com si entres algun famosillo que tots li volen fer fotos ( però no us cregueu que el famosillo soc jo! és el pastis! jajaja )
Doncs bé, aquest cas no va ser menys, imagineu-vos al Biel assegut al sofà amb les manetes tapant-se els ulls i tots els altres esperant la sorpresa gravant i fent fotos... perquè normalment no sap ningú com serà el pastis i estan tots amb ganes de veure-ho :-)
Entro, molt ràpid perquè el pastis pesa lo que no està escrit, el Biel obra els ulls i se'l queda mirant amb cara de... no sé com descriure-la, no va reaccionar... jaja però al cap d'uns segons s'aixeca del sofà apropant-se i diu... "però si és el meu casco!!! alaaaa" se'l mira i marxa corrents a buscar el seu original... ( que mono que és... ^^) i el posem un al costat de l'altre, fotos i més fotos....
(*potser no és 100% igual que l'original però algo és algo...jeje)
I després de molt mirar-se'l diu "mare, agafa'l i posa'l a l'estanteria de la meva habitació que no ens el menjarem" jajajajajaja encara ric ara! i m'ha germana dient-li que no, que s'havia de menjar que era per això... i ell casi plorós que no volia... total, que perque no estigues trist i ens el deixes menjar li vaig promentre que li faria un tot de fondant amb petit... i ja va estar més content!
Em pensava que no ho recordaria però l'altre dia ja me'n va fer memòria... aixxx no me'n podré lliurar! jajaja
Doncs bé, us deixo amb el reportatge de fotos... espero que us agradi! :-)
Fins aviat amics!
I així va anar quedant quan ens el vam menjar... :-)
No hay comentarios:
Publicar un comentario