Aikido

Encara recordo aquell dimecres 4 de maig quan vaig anar a probar una classe d'Aikido... que nerviosa estava!! nervis a lo desconegut, també perquè mai he sigut massa àgil en segons quins esports, ... i tant em va agradar, que al acabar, el Rossend ens va fer asseure amb rotllana i ens va dir..."i que? que us ha semblat?" i jo tota decidida dic "només ho farem una vegada a la setmana???????"  :-)

I d'aquest dimecres... ja han passat 2 anys! vam fer una festa per a celebrar-ho i, naturalment, jo vaig fer el pastis! ( si,si, podeu veure que no només obligo a la meva familia a què no comprin pastís...jeje )

I potser alguns de vosaltres us estareu preguntant... i que coi és això de l'Aikido?? doncs bé... aquesta pregunta pot ser perillosa sobretot per algú que ho practiqui i li agradi... així que, us intentaré explicar que significa per mi... ( tot hi que em costa explicar-ho ), físicament he guanyat amb reflexos, coordinació i  agilitat, és un esport bastant complert perquè ho mous tot ( i quan dic tot és tot, ja que hi ha dies que he tingut "agulletes" a músculs que em pensava que no existien! jeje ) però per mi, lo realment important, és el que m'aporta a nivell psíquic, emocional, intern ( diga-ho com vulguis ) ... penso que, en aquesta vida, les coses  les trobes al moment exacte i quan tu estàs obert a trobar-ho... i això és el que em va passar a mi! l'Aikido m'ajuda dia a dia a ser millor persona, a valorar els detalls més petits, a poder obrir-me de nou als altres, a despertar una sensibilitat que em pensava que no tenia, a pendre'm les coses d'una altra manera,... i una infinitat de coses més que m'omplen i m'ajuden! si,si, tot això ho pot arribar a fer un esport! però m'imagino que per a cada persona és diferent, uns miren més la tècnica, els altres l'armonia... això va a gust del "consumidor" :-) 

Us deixo un vídeo resum, del seu fundador i una mica d'explicació per al qui tingui més curiositat! ;-)

Però bé, després d'aquesta introducció anem a parlar una miqueta del pastís! :-)

Tenia clar que aquest any el volia fer amb un toc Zen i oriental... i, com que érem bastanta colleta... vaig poder fer-lo de pisos i... ni més ni menys que de tres!!! :-D

El pa de pessic de xocolata i el farcit era buttercream de cirera! pel meu gust és més bo el de maduixa però la cirera també està molt bona! ( una altra vegada en posaré més per això...)

Normalment, quan cobreixo un pastís, intento fer la capa de fondant el més prima possible,ja que és molt dolç i li pren protagonisme al pa de pessic... però clar, al fer-lo tant fi... moltes vegades és trenca o s'hi fan esquerdes... i , en aquest cas, em va passar això però a més a més es veia la foscor de la xocolata... 

Però bé, no hi ha res com posar-hi una miqueta d'imaginació i... un retoc per aquí, una decoració per allà i... tachaaaaaaaaaaaaaaan , aquest va ser el resultat final!  ^^  

Desitjant que us agradi... m'acomiado...

Fins ben aviat amics! a ser feliços!