Puc dir obertament que estic bastant orgullosa del resultat d'aquest últim pastis. Segur que d'aquí a uns dies, recordaré i tornaré a mirar les fotos i començaré a trobar moltissimes coses que no m'agraden o que hagues fet diferent (SEGUR) però ara per ara, estic contenta i motivada! Així que he decidit fer-vos cinc cèntims per poder explicar-vos bé les sensacions que he tingut en fer-lo. ^^
La Rapunzel, si ho recordeu, ja l'havia fet en una altra ocasió, dins la seva torra, però la nena d'una amiga meva ha fet tres anyets i també li encanta la peli de "Enredados", havia de fer-la però, aquesta vegada em tocava fer al Máximus també! si,si, el cavall enigmàtic i valent!
Un gran repte que tenia moltes ganes de fer però alhora em feia por... no al fet que no em surtis la forma, i ara no us penseu que em considero una experta però normalment en cares còmiques me n'acostumo a sortir bastant bé, almenys em resulta més fàcil que cobrir el pastís amb fondant, suposo que és per què en aquest tema em llenço sense pensar-hi... el que realment em feia por era si aguantaria l'estructura del cavall, ja que no tenia la idea de fer-lo ajagut, volia fer-lo amb alguna "pose" de les que posa a la peli! :-)
Així que, "manos a la obra", amb paciència i dedicació vaig anar fent el cavall per peces: el tronc, les quatre potes, el coll, el cap i els complements.
Per no agobiar-me m'anava turnant, i anava fent peces de la Rapunzel, que, per ser la tercera cara de princesa que faig no m'ha sortit tan rara com les altres tot hi que encara vull anar a un nivell més... que, si tot va bé, podré fer l'any que ve... no us adelanto res, tot al seu temps! ja que no voldria "gafar-ho" ;-)
Quan tenia totes les parts fetes i després de deixar que s'eixuguessin una mica... l'hora de la veritat! el muntatge!
Abans de posar-ho tot al seu lloc s'ha d'estudiar bé, així que em passo estona davant del pastis rodó nu com si estigués mirant una obra d'art o vés a saber que! però m'hi puc passar una estona llarga, ja que el muntatge ho es fa bé a la primera o corres el risc que es comenci a esquinçar tot...
Pegar una coseta per aquí un palet de fusta per allà i sembla que comença a agafar forma! Però clar, a mi el que em feia patri era el coll i el cap! com es podria subjectar només pel tronc? era impossible, cada vegada que ho posava tenia tendència a tirar-se endavant i a desenganxar-se el cap del tronc! quin fart de suar!
Arriba un moment que el meu cervell es col.lapsa i es comença a estressar, i ahir no va ser menys, em vaig començar a sulfurar i em vaig estirar a terra, no cregueu que estic boja, a vegades, mirar les coses d'una altra perspectiva et dóna la solució, i així va ser, no sé si va ser el estirar-me o el fet de calmar-me...
Vaig decidir clavar pals de fusta del pastis al cap i després dissimular-ho amb el cabell d'ella! i no ha quedat malament oi? :-)
Ara si! el primer que he fet aquest matí al aixecar-me és anar a veure que tot estigués al seu lloc! jejeje
El pa de pessic era normal amb buttercream de nocilla, a la Lara li agrada molt i com que és la seva festa, s'ha de fer a gust del protagonista! :-)
A aquestes hores potser ja li han ensenyat... més tard em diran que tal ha anat, només desitjo que la Lara hagi fet la mateixa cara d'il.lusió que els seus pares quan l'han vist! Després de moltes hores d'amassar i barrinar, aquesta és la millor i més gran recompensa!^^
Fins ben aviat amics!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario